jueves, 3 de agosto de 2006

Els quaderns d’en Marc – Anònim

Un dia de l’any 1968, cap a la tardor, vaig rebre una visita en aparença prou innocent i, al capdavall, ben normal: un lector si fa no fa de la meva mateixa edat volia que li dediqués uns llibres. Com tants d’altres abans d’ell, ho aprofità per quedar-se una estona a xerrar. Va semblar-me un home simpàtic, de tarannà obert, i, si més no superficialment, vam coincidir en moltes coses. Se’l veia interessat per saber què pensava d’una sèrie de problemes que tots dos consideràvem importants, i no estalvià pas les preguntes.

Al cap de tres dies, telefonà per demanar-me si em vindria bé de rebre’l de nou, a l’hora que fos; feia una feina de carrer, per compte d’altri, que no l’obligava a jusificar minuciosament el temps que esmerçava en les seves gestions. Va avançar que, ara, volia parlar-me d’un assumpte que el preocupava i sobre el qual creia que podria donar-li un bon consell. No va voler precisar més i vam convenir que ens veuríem l’endemà passat l’altre a primeres hores de la tarda.

Va presentar-se puntualment i, un cop instal•lats al meu despatx, va confesar-me que ja habia estat temptat de referir-se a aquell afer en el curs de la primera visita, en confirmar-se segons ell, que jo era la mena de persona que s’havia imaginat en llegir-me. No s’hi atreví, però, i li calgueren més de quaranta-vuit hores de reflexió per decidir que, entre tota la gent que coneixia, no podia confiar-se a ningú més. Jo tenia l’avantatge, afegí, de no formar part del cercle de les seves relacions socials o professionals i d’haver demostrat, amb els meus escrits, que dins del que permetia la situació, i amb això al•ludia sobretot la censura, no em deixava impresionar per cap tabú.

Es tractava, concretament, del següent: durant uns quanta anys, entre els vint-i-nou i els trenta-quatre, havia anat omplint tot de quaderns amb la relació circumstanciada de les seves experiències eròtiques més notables, les quals, va dir, li semblava que sortien una mica del corrent, i ara no sabia què fer-ne: si destruir-los o conservar-los.



Los cuadernos de Marcos - Anónimo (Traducción)

Un día del año 1968, hacia el otoño, recibí una visita en apariencia inocente y bien normal: un lector, más o menos de mi edad quería que le dedicara unos libros. Como tantos antes que él, lo aprovechó para quedarse un rato a charlar. Me pareció un hombre simpático, de carácter abierto, y, aunque solo fuera superficialmente, coincidimos en muchas cosas. Se le veía interesado en saber que pensaba de una serie de problemas que los dos considerábamos importantes, y no se ahorró las preguntas.

Pasados tres días, me telefoneó para pedirme si me vendría bien volver a recibirlo, a cualquier hora; trabajaba en la calle, por cuenta ajena, sin tener que justificar minuciosamente el tiempo que tardaba en sus gestiones. Adelantó que ahora quería hablarme de un asunto que le preocupaba y sobre el cual creía que yo podría darle un buen consejo. No quiso precisar más, y convenimos que nos viéramos en dos días, a primera hora de la mañana.

Se presentó puntualmente y una vez instalados en mi despacho, me confesó que ya había estado tentado de referirse a aquel asunto en el transcurso de su primera visita, al confirmarse, según él, que yo era del tipo de persona que se había imaginado al leerme. Pero no se atrevió, y le costó más de cuarenta y ocho horas de reflexión decidir que, entre toda la gente que conocía, no podía confiar en nadie más. Yo tenía la ventaja, añadió, que no formaba parte de su círculo social o profesional, y le había demostrado, con mis escritos, que dentro de lo que permitía la situación, y con esto aludía sobretodo a la censura, no me dejaba impresionar por ningún tabú.

Se trataba, concretamente de lo siguiente: durante unos cuantos años, entre los veintinueve y los treinta y cuatro, había ido llenando una serie de cuadernos con la relación circunstanciada de sus experiencias eróticas más notables, las cuales, me dijo, le parecían que se salían un poco de lo corriente, y ahora no sabía que hacer con ellos: si destruirlos o conservarlos.



3

3 comentarios:

Ana dijo...

Gracias, darling. Anoche acabé un libro. Hoy me voy en busca de otros cuantos, me llevo apuntadas tus recomendaciones.
Un petó. Traducción: un beso.

Ana dijo...

Por cierto, que se me olvidaba: esa cuenta atrás en rojo, abajito a la derecha,qué significa?
Espero que algo bueno, eso seguro.
Beso.

Humbert dijo...

ana: espero que alguno te atraiga lo suficiente y te haga disfrutar. besos.

pd. no sé si es bueno o malo, lo único seguro es que será.